Per fí ha arribat el dijous, i ens hem trobat a l'Espai Àgora.
El primer dia ha estat molt divertit, tot i que només erem tres. Les que no havien teixit mai han triat un model per fer i han començat a practicar. Seria una bona idea posar les fotos quan estiguin acabats i fer una petita galeria de treballs.
És graciós veure la cara de la gent quan dius que vens a fer mitja... perque molts et diuen que la seva àvia en feia, o que de petites n'havien après... Hem canviat tant els costums en només uns anys, que una cosa que havia estat tan quotidiana en el passat, ara desperta sobretot curiositat. Jo penso que no hem de deixar que aquest art desaparegui. La satisfacció de teixir una peça que després portaràs durant molt de temps és indescriptible. Perque, no és broma, fins i tot sembla que t'abrigui més... jajaja! Potser és per les hores que t'hi has passat per fer-la... i és que fer mitja enganxa...
Des d'aquí vull agrair a la Mª Antònia de l'Espai Àgora per fer-nos sentir com a casa, preparant-nos un espai per nosaltres on estiguem a gust.
I també vull desitjar a l'Ester que es recuperi ben aviat, i pugui venir els dijous tal com haviem planejat.
La setmana se'ns farà més curta tot teixint-teixint...mentre esperem impacients que arribi el dijous.
Animeu-vos, que us esperem els dijous a partir de les 6 h!!!!
Dedicat a l'Àvia Pepita, que va iniciar-me en l'art de la llana i el fil.
Uff... en arribar-hi vaig sentir una alegria molt especial. Feia anys i panys que no agafava les agulles. Primer vaig pensar que fins i tot em podia fer mal, les agulles tenien vida pròpia, però tal i com passava l'estona em vaig anar animan. Ha estat una primera vegada molt divertida i en un espai perfecte. Gràcies Silvia per donar-nos la oportunitat de recuperar aquest costum tant bonic. Fins el dijous
ResponElimina